La màgia de Gènova, Triêua i Torí
Emili
Gil ha reunit al volum La màgia de
Gènova, Triêua i Torí unes notes de viatge més o menys personals que,
tanmateix, han estat enriquides amb la documentació històrica i folklòrica més
escaient, cosa que converteixen el llibre en un passeig cultural. Hi destaquen
les llegendes i anècdotes de tipus artístic, esotèric, llegendari i màgic de
cadascun dels llocs tractats.
La màgia de Gènova, Triêua i
Torí és un recorregut que s’enceta travessant
l’arc de la Porta Soprana, endinsant-se en l’antic regne de Giano, una
divinitat amb probables arrels etrusques, que simbolitza els inicis i, també,
les iniciacions. Aviat el camí ens submergeix pels caruggi, uns carrerons estrets que conformen un dèdal meravellós,
acolorit i divers fins a l’èxtasi, de cases, comerços, esglésies i palaus. La
gent hi transita adelerada, hi compra fruita, verdures, pizzes, gelats i, per
descomptat, focaccia i el preuat pesto de la zona. Potser algú ha tingut
el goig de menjar l’àpat al Sacro Catino
o Plat Sant, present en el darrer sopar de Jesús, atès que l’atuell és a la
catedral de Sant Llorenç. Poca broma perquè no gaire lluny hi ha la Commenda di
Prè, des d’on els Cavallers Templers s’embarcaven a les croades per tal
d’alliberar Terra Santa.
Paul
Valéry, Nicolò Paganini, Lord Byron, Eugenio Montale o Richard Wagner són tan
sols alguns dels creadors que han notat els efectes de Gènova en el seu estat
mental, i vital. El laberint històric de la ciutat, i la fondària humana que
conté, no deixa ningú indiferent. I què puc dir del cementiri monumental
de Staglieno, sinó lloances? És la cirereta del pastís.
Triêua
és un petit poble dels Alps que, entre els anys 1587 i 1589 , va ser víctima
d’una terrible cacera de bruixes, comparable a les bestieses perpetrades a
Loudun (1634) i a Salem (1692). A tot Itàlia és conegut com il borgo delle
streghe (el poble de les bruixes), però aquí, als Països Catalans, no el
coneix ningú. És ben probable que sigui la primera vegada que s’explica aquest
cas de manera detallada, i documentada, en llengua catalana.
Torí
és una de les ciutats esotèriques per excel·lència d’arreu d’Europa.
Nostradamus, Cagliostro, el comte de Saint-Germain i, fins i tot, Giacomo
Casanova i Fulcanelli hi han residit. En ella, diuen, hi conflueixen el
triangle de la màgia blanca i el triangle de la màgia negra. També hi ha una de
les portes de l’Infern, i és la seu del Sant Sudari. Segons la tradició en
algun lloc de Torí s’amaga el Sant Graal. La dualitat es manifesta amb una
intensitat inusitada (les estàtues de Càstor i Pòl·lux, la font del Frejús i la
font Angèlica, les esglésies de Santa Cristina i San Carlo, la plaça Castello —il cuore bianco— i la plaça Statuto —il cuore nero—, els rius Po i Dora, el
palíndrom del SATOR, etc.). Talment un escaquer amb molts misteris i enigmes,
en el qual Nietzche hi trobà la mort abraçant-se a la follia i a un cavall. Tot
plegat amanit amb un dels millors museus egipcis del planeta i amb els suïcidis
de Cesare Pavese i Emilio Salgari.
En
breu: La màgia de Gènova, Triêua i Torí
és un llibre suggestiu que fascina i revifa el delit de viure. Gaudiu-lo.
******
Els interessats podeu adquirir
La màgia de Gènova, Triêua i Torí
escrivint a absentagil@yahoo.es,
o bé enviant un missatge privat
a la pàgina de facebook
d'Emili Gil
